Després de la lectura d’aquests dos articles (La escritura con “weblogs” i Lectura y escritura con blogs) voldria ressaltar la idea que apareix, i que ja trobàvem en l’article de Tíscar Lara, sobre la facilitat de l’ús dels blocs i l’ampli ventall de possibilitats comunicatives que s’obren a partir de la creació d’un. Es pot afirmar, almenys pel que fa a la teoria, que les avantatges que generen l’ús de la xarxa com a mitjà de transmissió de coneixement són immensament més grans que les possibilitats que ofereix un entorn analògic, que el desconeixement de tot allò que comporta un canvi genera reticències si no se li troba un ús apropiat i que també la pràctica i l’experiència fan que de mica en mica se li trobin totes les virtuts a allò que es veia tant nefast. De totes maneres també voldria matisar el fet que les experiències que es presenten en els articles, han estat adreçades a aules d’adults, on les característiques d’aquests (capacitat de raonament, de reflexió, etc.) fan que sigui més adequat i senzill l’ús de mitjans on es demanen capacitats d’aquest tipus. Amb això no vull dir que l’utilització dels blogs per part d’alumnes amb edats inferiors no sigui possible però si que, per les seves pròpies característiques evolutives, calgui adaptar les aplicacions a l’aula que aquests poden tenir. Penso que això no és una tasca senzilla i que si realment s’aposta per introduir les TIC a les aules cal que les administracions siguin conscients dels recursos que es necessiten per dur a terme aquest “pas evolutiu”.